Pere Martínez Martínez, conegut com PAVIA (Melilla 1927- Palma 2020), va ser un artista compromès i polifacètic que va tocar molts camps de l'art: escultura, pintura, il·lustració, creador de peces de papiroflèxia... PAVIA, a més, fou un dels pioners d’expressar-se, com a Mim a Mallorca, i d’impulsar la pedagogia teatral. Podem trobar escultures i gravats seus pels carrers i places, així com a diverses esglésies, com els relleus de la façana de La Porciúncula de l'arquitecte Josep Ferragut, de diversos edificis de Jaume III i rodalies, o el «Monument a les valentes dones» de Sóller, entre d’altres. El seu art sempre el va entendre com un art per al poble, més que per a una petita elit burgesa. Un art sense pretensions que va evolucionar durant tota la vida per assolir la depuració de les formes, fins a una abstracció sinuosa, d’escultures i dibuixos, o en l’escriptura dels seus intimistes relats breus.

Ciutadà i mallorquí d’adopció, des dels 14 anys, fou aprenent dels darrers tallers d’escultura que quedaven a Ciutat. Després de passar per l'Escola Arts i Oficis a Palma, el Círculo de Bellas Artes i el taller de Víctor de los Ríos de Madrid, el 1950 torna a casa, on es va dedicar a passejar pels jardins de l'asil de La Misericòrdia i de l’aleshores barri Xino de Palma amb el seu gran amic i mestre el pintor Pep Bover. En aquesta època es va començar a relacionar amb la intel·lectualitat mallorquina transgressora per reivindicar l'expressió de les seves creacions literàries en català, llengua prohibida pel règim de Franco, però que clamava per la seva supervivència com a llengua de primer ordre, així com li corresponia per ser la llengua pròpia d'aquestes Illes. El 1953 viatjà a París, on entrà en contacte amb la potència creativa dels grans artistes del moment, en quedà impactat, i fou quan P. Martínez començà a exposar amb el nom artístic PAVIA, gràcies al dibuixant Josep Costa Picarol de les Galeries Costa, a qui li va fer gràcia el tercer llinatge de l’artista. 1954 passà uns mesos a Londres, convidat a exposar, i on va acabar de prendre vertadera consciència, de l’abast de la revolució en l’art contemporani. A Mallorca PAVIA aprofundeix l’amistat entre diferents poetes i escriptors, d’on van sorgir diverses col·laboracions, com les mantingudes entre Guillem d'Efak, Jaume Vidal, Joan Bonet, Miquel Àngel Riera o Josep M. Llompart, que va fer de mitjancer per acabar de convèncer la llibretera Cisca Moll (1934 - 2018), filla del filòleg Francesc de Borja Moll, que s'hi podia casar tranquil·la, tot i la fama de bohemi llibertari d'en Pere i les reticències que això provocava sobretot en la germana major d’aquesta, també eminent filòloga, Aina Moll Marquès. De fet, és d’ella i de la casa que es va fer a les afores de Biniali, que li ve a PAVIA la relació amb el municipi de Sencelles. El 2023 filla i neta de l’artista, amb col·laboració de l’Ajuntament, d’aquest municipi del Pla de Mallorca, van deixar oberta al públic a l’Edifici municipal de Es Quarter, una Mostra de l’Art lluites i trajectòria, d’aquest reconegut artista i estimat pedagog teatral, conformant un didàctic espai artístic i cultural pels visitants de la comarca.

Les obres més conegudes de PAVIA a Ciutat són «Dona cosint», situada a la plaça de Sant Miquel i que va ser XVI Medalla d'Honor del Saló de Tardor del Círculo de Bellas Artes de Palma el 1957, i «La Parella», Premi Ciutat de Palma el 1982. Va exposar a galeries i centres d'art europeus i va ser artista, des de la seva fundació, de la prestigiosa galeria Pellaires de Palma. El 2001 va guanyar el certamen pel «Monument a Torrent», que es troba situat a la rotonda del carrer que du el nom de pintor menorquí a Ciutadella. L'original d’aquesta obra en fusta, llueix i dona color al Parlament de les Illes Balears, per qui va realitzar com a símbol de la V legislatura l'escultura i la medalla commemorativa «Mediterrània». A la Nit de l’Art del 2014 va exposar la col·lecció d’escultures de colors «Retalls» a la Sala del mateix Parlament. A la plaça Ramon Moner de Palma es va situar l’obra «El Cigne» del seu ZOO Màgic.

PAVIA, és l’autor de «Quatre barres entrellaçades» que l'Obra Cultural Balear (OCB) obsequia, cada any, com a guardó dels seus premis 31 de Desembre.

El 1963 el cèlebre escriptor Camilo José Cela, firma el text presentació de la l’exposició de PAVIA i el ceramista Lluís Castaldo, a la Galeria Grifé & Escoda de Palma. El 2005 el Casal Solleric li va fer l’exposició Antològica d’escultura. El 2014 li van dar el Premi Rotary Mallorca d’Arts Plàstiques. El 2015 a la Capella de La Misericòrdia, també a Ciutat, se li feu una retrospectiva de dibuix i al Museu de Pollença, la darrera i més intima, Rostres.

A Sencelles PAVIA va regalar, al Convent de la Caritat, el petit esbós de la seva estilitzada figura «Verge amb el Nen», encàrrec de Josep Ferragut per a la Parròquia Nuestra Señora de Lluc de Madrid. El 2021, després de la mort de PAVIA, al Casal de Cultura Can Garau se li va fer una exposició homenatge «Corbes PAVIA», amb pintures abstractes inèdites i escultures, com els originals en guix dels Àngels que sostenen l’Altar Major de l’església de Sant Felip Neri de Palma, que van ser cedides, per embellir el Tanatori Municipal.

L’OCB, que el 2021 va il·lustrar el seu tradicional calendari amb l’obra de PAVIA, li va voler fer un acte d’homenatge per presentar la integració del conjunt escultòric «Les Tres Gràcies» a la seu de Can Alcover de Palma. Una obra que la família va cedir a l’entitat. En aquest acte també s’hi va poder veure una mostra de la primera obra pictòrica PAVIA.

En aquestes darreres exposicions es va redescobrir un PAVIA, a part del sensual, el lluitador en diversos àmbits, com els pòsters de lluita per una Dragonera Lliure, els tres de la compromesa llibreria Llibres Mallorca, o el de Aprenentatge Llibertari per al Sindicat CNT. La faceta d’il·lustrador literari de PAVIA, amb aiguaforts per els poemes de El Poeta i la Mina del poeta i cantautor Guillem d’Efak o els per la breu col·lecció, Pedra Viva, algunes de les portades, que els anys 60 dissenyà per a l’Editorial Moll, com el darrer logotip MOLL, o la de sèrie de gravats i pintures pro emancipació de la dona, dels quals en queda un testimoni a la - Mostra Permanent: Dones PAVIA - de Sencelles.

PAVIA fou el fundador del grup de mim FARSA, amb altres joves artistes com Gerard Matas, Guillem Llabrés, Joan Guerra o Mateu Forteza per anomenar-ne alguns, com també, les germanes Thomas. Lluitadors antifranquistes com ell, que esquivaven la censura del 1968 i omplien teatres, dient les coses pel seu nom, amb el seu fi humor mut i trencador. Amb una jove M. Antònia Font, amb el paper d’infant, i molt després amb el seu fill Victor, així com amb el nou grup JUTIPIRIS, PAVIA creà el seu recordat personatge “L’Innocent”, homenejant al de “Xarlot”, i molts d’anys després creà per a la seva filla Contacontes el de “Sara Sa Rondallaire”, que el fotògraf Sebastià Roig, va gravar i ara es pot visionar per YouTube.

Com a pedagog teatral, PAVIA va impartir cursets per actors i mestres, gaudint per fer gaudir d'un nou teatre a Mallorca. Pere PAVIA va ser 25 anys mestre de Teatre i d’Expressió corporal, al Col·legi Lluís Vives, per qui va crear l'assignatura, i fou l’impulsor de la seva famosa “Festa del Drac Màgic”. Fundà i dirigí 22 anys, fins que en va fer 80, «l'Escola de Teatre Infantil i Juvenil de l'Ajuntament de Palma», amb la que van dinamitzar “Sa Rueta” ciutadana, durant anys. El 1990 van ser convidats a l’ambaixada artística “Desembarcelona” per fer una Performance, al port de la Barcelona Olímpica, i van representar el dia de les Illes Balears a la «Expo» de 1992 a Sevilla amb l’espectacle “Som el Siurell”. Amb col·laboració amb l’escriptor Gabriel Janer Manila, es va poder crear l’espectacle musical, infantil, amb El Rei Tutup de PAVIA. Aquest profund aprenentatge de l’expressivitat humana va influir enormement la seva obra plàstica i, del seu mestratge, sorgiren moltes vocacions i carreres teatrals d’un teatre diferent del costumista a Mallorca.

El llibre de PAVIA Joc d’Escac de papiroflèxia, editat per Edicions Cort, amb pròleg de l’historiador Miquel Barceló, és una mostra del seu gust pel disseny i de les innumerables curolles de l’artista. Com ho són també els «Personatges PAVIA», amb poemes de la seva filla Rondallaire, o les joies PAVIA «Homenatge a Gaudi», que Pep Pinya, fundador de la Galeria Pellaires, va fer realitzar en or i en plata. La natura fascinava a Pere PAVIA, amb escultures com «Estornells» on s’hi expressa la bellesa hipnòtica, amb mutació de volums, de l’esbart d’ocells, de pas, pel cel Ciutadà, en va deixar alguns en bronze per embellir la tomba dels seus sogres. Al mural «La Selva» del fons artístic de de la UIB, a la pintura «La Selva Binialera» que inacabada resta a la Mostra Permanent de Sencelles, com la Sèrie de dibuixos «Arrels humanes».

La seva obra representa a les nostres Illes la història de contemporaneïtat artística amb una sòlida aproximació, a partir dels anys 50 del segle XX, a les avantguardes artístiques vigents a Europa. Essent el primer pont per establir contactes entre Mallorca i fora Mallorca, en un temps que no eren gens fàcil d’establir, però la gran capacitat de PAVIA per assimilar els canvis estètics de les directrius de l'art ja sempre canviant - sense mai perdre la seva ètica social, ni el seu tarannà, lúdic i didàctic - el fa un referent artístic i humà, al segle XXI.

Divulgadora de PAVIA, gestora de la - Mostra Permanent: Dones PAVIA -
Sara Martínez Moll: rondallaire@gmail.com a YouTube: youtube/@sarasarondallaire

Suport gràfic informàtic de la - Mostra Permanent: Dones PAVIA -

Pàgines web: perepavia.webador.es i pere-pavia.webador.es
Elisabet Salom Martínez: elisabetsalommartinez@gmail.com

Pere Martínez Martínez, conocido como PAVIA (Melilla 1927- Palma 2020), fue un artista comprometido y polifacético que tocó muchos campos del arte: escultura, pintura, ilustración, creador de piezas de papiroflexia. PAVIA, además, fue uno de los pioneros en expresarse, como mimo en Mallorca, e impulsar la pedagogía teatral. Podemos encontrar esculturas y grabados suyos por las calles y plazas, así como en varias iglesias, como los relieves de la fachada de La Porciúncula, en s’Arenal, del arquitecto Josep Ferragut, de varios edificios de Palma en la calle Jaume III, o el edificio Hornabeque, el «Monument a les valentes dones (Monumento a las valientes mujeres)» de Sóller, entre otros. Su arte siempre lo entendió como un arte para el pueblo, más que para una pequeña elite burguesa. Un arte sin pretensiones que evolucionó durante toda su vida para conseguir la depuración de las formas, hasta una abstracción sinuosa, de esculturas y dibujos, o en la escritura de sus breves relatos intimistas.

 

Palmesano y mallorquín de adopción, desde los 14 años, fue aprendiz de los últimos talleres de escultura que quedaban en Palma. Después de pasar por la Escuela Artes y Oficios en Palma, el Círculo de Bellas Artes y el taller de Víctor de los Ríos de Madrid, en 1950 regresa a casa, donde se dedicó a pasear por los jardines del asilo de La Misericordia y del entonces “barrio chino” de Palma con su gran amigo y maestro el pintor Pep Bover. En esa época se empezó a relacionar con la intelectualidad mallorquina transgresora para reivindicar la expresión de sus creaciones literarias en catalán, lengua prohibida por el régimen de Franco, pero que clamaba por su supervivencia como lengua de primer orden, así cómo le correspondía por ser la lengua propia de estas Islas. En 1953 viajó a París, donde entró en contacto con la potencia creativa de los grandes artistas del momento, quedó impactado, y fue cuando P. Martínez empezó a exponer con el nombre artístico PAVIA, gracias al dibujante Josep Costa Picarol de las Galerías Costa, a quien le hizo gracia el tercer apellido del artista.

 

1954 pasó unos meses en Londres, invitado a exponer, y donde terminó de tomar verdadera conciencia del alcance de la revolución en el arte contemporáneo. En Mallorca PAVIA profundiza la amistad entre diferentes poetas y escritores, de donde surgieron diversas colaboraciones, como las mantenidas entre Guillem d'Efak, Jaume Vidal, Joan Bonet, Miguel Ángel Riera o Josep M. Llompart, que hizo de mediador para acabar de convencer a la librera Cisca Moll (1934 - 2018), hija del filólogo Francesc de Borja Moll, que podía casarse tranquila, a pesar de la fama de bohemio libertario de Pere y las reticencias que esto provocaba sobre todo en la hermana mayor de ésta, también eminente filóloga, Aina Moll. De hecho, es de ella y de la casa que se hizo, en las afueras del pintoresco puebro de Biniali, que le viene a PAVIA la relación con el municipio de Sencelles. En 2023 la hija y la nieta del artista, en colaboración con el Ayuntamiento de este municipio del Pla de Mallorca, abrieron al público en el Edificio Municipal de Es Quarter, una muestra del arte, luchas y trayectoria, de este reconocido artista y querido pedagogo teatral, conformando un didáctico espacio artístico y cultural, en dicha comarca.

 

Las obras más conocidas de PAVIA en Palma son «Dona cosint (Mujer cosiendo)», situada en la Plaza de Sant Miquel y que fue XVI Medalla de Honor del Salón de Otoño del Círculo de Bellas Artes de Palma en 1957, y «La Parella (La Pareja)», Premio Ciutat de Palma en 1982. Expuso en galerías y centros de arte europeos y fue artista, desde su fundación, de la prestigiosa Galería Pelaires de Palma. En 2001 ganó el certamen por el Monument a Torrent, que se encuentra situado en la rotonda de la calle que lleva el nombre de pintor menorquín en Ciutadella. El original de esta obra, luce y da color al Parlament de las Illes Balears, por quien realizó como símbolo de la V legislatura la escultura y la medalla conmemorativa "Mediterrànea". En la Nit de l’Art de 2014 expuso la colección de esculturas de colores «Retalls (Recortes)» en la Sala del mismo Parlament. En la plaza Ramon Moner de Palma se situó la obra “El Cigne (El Cisne)” de su ZOO Màgic.

 

PAVIA, es el autor de “Quatre barres entrellaçades (Cuatro barras entrelazadas)" una escultura que la Obra Cultural Balear (OCB) obsequia, cada año, a los galardonados en el marco de sus Premios 31 de diciembre.

 

El 1963 el célebre escritor Camilo José Cela, escribió el texto de presentación de la exposición de PAVIA i el

ceramista Lluís Castaldo, en la Galería Grife & Escoda de Palma. En 2005 el Casal Solleric realizó la exposición PAVIA Antològica de escultura. En 2014 le dieron el premio Rotary Mallorca de Artes Plásticas. En 2015 en la Capilla de La Misericòrdia, se le hizo una retrospectiva de dibujo, y en el Museu de Pollença la íntima, Rostres (Rostros).

 

En Sencelles PAVIA regaló, en el Convent de la Caritat, el pequeño esbozo de su estilizada figura «Verge amb el Nen (Virgen con el Niño)», encargo de Josep Ferragut para la Parroquia Nuestra Señora de Lluc de Madrid. En 2021, tras la muerte de PAVIA, en el Casal de Cultura Can Garau se le hizo una exposición homenaje «Corbes PAVIA (Curvas PAVIA)», con pinturas abstractas inéditas y esculturas, como los originales en yeso de los Ángeles que sostienen el Altar Mayor de iglesia de Sant Felip Neri de Palma, que fueron cedidas, para embellecer el Tanatorio Municipal.

 

La OCB, que en el 2021 ilustró su tradicional calendario con la obra de PAVIA, quiso hacerle un acto de homenaje para presentar la integración del conjunto escultórico «Les tres gràcies (Las tres gracias)» en la sede de Can Alcover de Palma. Una obra que la familia cedió a la entidad. En este acto también se pudo ver una muestra de la primera obra pictórica PAVIA.

 

En estas últimas exposiciones se redescubrió un PAVIA, aparte de lo sensual, el luchador en diversos ámbitos, como los posters de lucha por una «Dragonera Lliure (Libre)» los tres de la comprometida librería, Llibres Mallorca, o el de «Aprenentatge Llibertari (Aprendizaje Libertario)» para el Sindicato CNT. La faceta de ilustrador literario de PAVIA, con aguafuertes para los versos de «Poeta i la Mina» del poeta y cantautor Guillem d'Efak o los de, los de la colección Pedra Viva, algunas de las portadas, que en los años 60 diseñó para la Editorial Moll, como el último logotipo MOLL, o la de serie de grabados y pinturas pro emancipación de la mujer, de los cuales queda un testimonio en la - Mostra Permanent: Dones PAVIA - de Sencelles.

 

PAVIA fue el fundador del grupo de mimo FARSA, con otros jóvenes artistas como Gerard Matas, Guillem Llabrés, Joan Guerra o Mateu Forteza para nombrar algunos, así como a las hermanas Thomas. Luchadores antifranquistas como él, que sorteaban la censura de 1968 y llenaban teatros, diciendo las cosas por su nombre, con su fino humor mudo y rompedor. Con una joven M. Antònia Font, con el papel de niño, y mucho después con su hijo Victor, así como con el nuevo grupo JUTIPIRIS, PAVIA creó su recordado personaje “Innocent (Inocente)”, homenajeando al de “Charlot”, y muchos años después creó para su hija Cuentacuentos el de “Sara Sa Rondallaire”, que el fotógrafo Sebastià Roig, grabó y ahora se puede visionar por YouTube.

 

Como pedagogo teatral, PAVIA impartió talleres por actores y maestros, abriendo el paso a una nueva forma de hacer y disfrutar del teatro en Mallorca. Fue 25 años maestro de Teatro y de Expresión corporal “Mímica”, en el Colegio Lluís Vives, por él que creó la asignatura, y fue el impulsor de su famosa "Festa del Drac Màgic (Fiesta del Dragón Mágico)". Fundó y dirigió durante 22 años, hasta que cumplió 80, l’Escola de Teatre Infantil i Juvenil del Ajuntament de Palma, con la que dinamizaron “Sa Rueta (Desfile infantil de carnaval)” de Palma, durante años. En 1990 fueron invitados a la embajada artística “Desembarcelona” para realizar una Performance, en el puerto de la Barcelona Olímpica, y representaron el día de las Illes Balears en la Expo de 1992 en Sevilla con el espectáculo “Som el Siurell”. En colaboración con el escritor Gabriel Janer Manila, se pudo crear el espectáculo musical, infantil, con El Rei Tutup de PAVIA. Este profundo aprendizaje de la expresividad humana influyó enormemente su obra plástica y, de su maestría, surgieron muchas vocaciones y carreras teatrales de un teatro diferente al costumbrista en Mallorca.

 

Su libro «Joc d’Escac de papiroflèxia (Juego de Ajedrez de papiroflexia)», editado por Edicions Cort, con prólogo del historiador Miquel Barceló, es una muestra de su gusto por el diseño. Como lo son también la serie de dibujos «Personatges PAVIA (Personajes PAVIA)», con poemas de su hija Rondallaire, o las joyas PAVIA «Homenatge a Gaudi», que Pep Pinya, fundador de la Galería Pelaires, hizo realizar en oro y en plata. La naturaleza fascinaba a Pere PAVIA. Esculturas como «Estornells (Estorninos)» expresan la belleza hipnótica y las mutaciónes de volúmenes que las bandadas de pájaros dibujan en el cielo palmesano. Algunos los dejó realizar bronce para embellecer la tumba de sus suegros. Otros ejemplos son el mural «La Selva» del fondo artístico de la UIB, la pintura La «Selva Binialera» que inacabada queda en la Muestra Permanente de Sencelles, como la Serie de dibujos «Arrels humanes (Raíces humanas)».

 

Su obra representa en nuestras islas la historia de contemporaneidad artística con una sólida aproximación, a partir de los años 50 del siglo XX, a las vanguardias artísticas vigentes en Europa. Siendo el primer puente para establecer contactos entre Mallorca y fuera de Mallorca, en un tiempo que no eran nada fácil de establecer, pero la gran capacidad de PAVIA para asimilar los cambios estéticos de las directrices del arte ya siempre cambiando - sin perder nunca su ética social, ni su talante, lúdico didáctico - lo hace un referente artístico y humano, también en el siglo XXI.

 

 

Divulgadora de PAVIA, gestora - Mostra Permanent: Dones PAVIA - Es Quarter. Sencelles, Pla de Mallorca.

Sara Martínez Moll: rondallaire@gmail.com a YouTube: youtube/@sarasarondallaire

 

Soporte gráfico informático de la - Mostra Permanent: Dones PAVIA - Es Quarter. Sencelles, Pla de Mallorca.

Páginas web: perepavia.webador.es y pere-pavia.webador.es

Elisabet Salom Martínez: elisabetsalommartinez@gmail.com

Pere Martínez Martínez, known as PAVIA (Melilla 1927- Palma 2020), was a committed and multifaceted artist who touched many fields of art: sculpture, painting, illustration, papiroflexia, and many more. PAVIA was also one of the pioneers in expressing himself, as a mime in Mallorca, and promoting theatrical pedagogy. We can find his sculptures and engravings in the streets and squares, as well as in several churches, such as the reliefs of the facade of La Porciúncula of the architect Josep Ferragut, of several buildings of Jaume III and surroundings, or the "Monument a les valentes dones (Monument to the brave women)" of Sóller, among others. He always understood his art as an art for the people, rather than for a small bourgeois elite. An unpretentious art that evolved throughout his life to achieve the purification of the forms, to a sinuous abstraction, sculptures and drawings, or in the writing of intimate short stories.

From the age of 14, he was an apprentice in the last remaining sculpture workshops of Palma. After passing through the School of Arts and Crafts in Palma, the Circle de Fine Arts and the workshop of Víctor de los Ríos in Madrid, in 1950, he returned home, where he devoted himself to strolling through the gardens of the asylum of La Misericordia and the “Xino”, a then underprivileged neighborhood of Palma with his great friend and teacher, the painter Pep Bover. At that time he began to relate to the transgressive Mallorcan intelligentsia to claim the expression of his literary creations in Catalan, a language banned by the Franco regime, but which clamored for its survival as a language of the first order, as well as it corresponded to him for being the language of the Balearic Islands. In 1953 he traveled to Paris, where he came into contact with the creative power of the great artists of the time. He was impressed, and it was when P. Martinez began to exhibit under the artistic name PAVIA, thanks to the artist Josep Costa Picarol of the Costa Galleries, who was amused by his third lineage.

In 1954 he spent a few months in London, invited to exhibit, where he became truly aware of the scope of the revolution in contemporary art. In Mallorca PAVIA deepened the friendship between different poets and writers, from which various collaborations arose, such as those between Guillem de Efak, Jaume Vidal, Joan Bonet, Miguel Angel Riera and Josep M. Llompart, who acted as mediator between the poets and writers. Llompart, who acted as mediator to convince the bookseller Cisca Moll (1934 - 2018), daughter of the philologist Francesc de Borja Moll, that she could marry in peace, despite Pere's reputation as a libertarian bohemian and the reluctance that this caused, especially in her older sister, also an eminent philologist, Aina Moll. In fact, it is from her and the house she built on the outskirts of Biniali that PAVIA's relationship with the municipality of Sencelles comes to him. In 2023 the daughter and granddaughter of the artist, with the collaboration of the City Council of this municipality of Pla de Mallorca, opened to the public in the municipal building of Es Quarter, an exhibition of art, struggles and career, of this renowned artist and beloved theatrical pedagogue, forming a cultural artistic space of reference, for the whole region and its visitors.

PAVIA's best known works in Palma are "Dona cosint (Woman Sewing)", located in the Plaza de Sant Miquel and which was XVI Medal of Honor of the Salón de Otoño del Círculo de Bellas Artes de Palma in 1957, and "La Parella (The Couple)", Ciutat de Palma Prize in 1982. He exhibited in European galleries and art centers and was a featured artist, since its foundation, of the prestigious Pellaires gallery in Palma. In 2001 he won the competition for the Monument to Torrent, which is located in the traffic circle of the street named after the Menorcan painter in Ciutadella. The original of this work in wood, is located in the Parliament of the Balearic Islands, for which he created as a symbol of the V legislature the sculpture and the commemorative medal "Mediterrànea". In the Night of Art of 2014 he exhibited the collection of colorful sculptures "Retalls" in the Hall of the same Parliament. In the Ramon Moner square in Palma, he placed the work "El Cigne (The Swan)" of his ZOO Màgic.

PAVIA, is the author of "Quatre barres entrellaçades (Four interlaced bars)" a sculpture that the Obra Cultural Balear (OCB) gives, each year, to the winners in the framework of its December 31 Awards.

In 1963, the famous writer Camilo José Cela signs the text of the presentation of the exhibition of PAVIA and the ceramist Lluís Castaldo, at the Grife & Escoda Gallery in Palma. In 2005 the Casal Solleric held an anthological exhibition of his sculptures. In 2014 he was awarded the Rotary Mallorca Prize for Plastic Arts. In 2015 in the Chapel of La Misericordia, he was given a retrospective of drawing, and in the Museum of Pollença the intimate, Rostres.

PAVIA gifted the village of Sencelles with the small sketch of his stylized figure "Verge amb el Nen (Virgin with Child)", commissioned by Josep Ferragut for the Parish of Our Lady of Lucas in Madrid. This work can be found in the Convent de la Caritat. In 2021, after PAVIA's death, in the Casal de Cultura Can Garau a tribute exhibition "Corbes PAVIA (PAVIA Curves)" was held, showcasing unpublished abstract paintings and sculptures, such as the original plaster of the Angels that support the High Altar of the church of Sant Felip Neri in Palma, which were donated to embellish the Municipal funeral home.

The OCB, which in 2021 illustrated its traditional calendar with the work of PAVIA, wanted to pay tribute to him by integration the sculptural group "Les tres gràcies (The three graces)" at the headquarters of Can Alcover in Palma. A work that the family donated to the organization. This event also included an exhibition of PAVIA's early pictorial work.

These last exhibitions revealed not only the sensual aspects of PAVIA’s work, but also his role as a fighter in diverse scopes. There're the posters for a “Dragonera Lliure (Free Dragonera)” and the three posters of Llibres Mallorca, or the one of Libertarian Learning for the Union CNT. Another facet is the literary illustrator PAVIA, represented by the etchings of the poet and singer-songwriter Guillem d'Efak in the book “El Poeta i la mina (The Poet and the Mine)”, the brief collection Pedra Viva, some of the covers, which he designed for Editorial Moll in the 60's, as well as the last logo MOLL, or the series of engravings and paintings relating to women's emancipation, of which remains a testimony in the - Mostra Permanent: Dones PAVIA - (Permanent Exhibition: Women PAVIA) - at Es Quarter of Sencelles, in the Pla region of Mallorca.
 
PAVIA was the founder of the mime group FARSA, with other young artists such as Gerard Matas, Guillem Llabrés, Joan Guerra or Mateu Forteza to only name a few, as well as the Thomas sisters. Anti-Franco fighters like him, who circumvented the censorship of 1968 and filled theaters, calling things by their name, with his fine, silent and groundbreaking humor. With a young M. Antònia Font, in the role of the child, and much later with his son Victor, as well as with the new group JUTIPIRIS, PAVIA created his remembered character "Innocent", in homage to "Charlot". And many years later he wrote fairytale-like short stories for his daughter. One is called "Sara Sa Rondallaire", which the photographer Sebastià Roig recorded for a DVD and which can be seen on YouTube.

As a theatrical pedagogue, PAVIA held workshops for actors and teachers, opening the way to a new way of doing and enjoying theater in Mallorca. For 25 years, Pere PAVIA tought “Theater and Body Expression”, at the Lluís Vives School, for which he created the subject, and was the driving force behind his famous "Magic Dragon Party". He founded and directed for 22 years, until he turned 80, "the School of Children's and Youth Theater of the City of Palma", with which he took part in "Sa Rueta (Children's Carnival Parade)" for many years. In 1990 they were invited to the artistic embassy "Desembarcelona" to realize a performance, in the port of the Olympic Barcelona, and they represented the day of the Balearic Islands in the Expo of 1992 in Seville with the spectacle "Som el Siurell". In collaboration with the writer Gabriel Janer Manila, it was possible to create the musical show, for children: “El Rei Tutup (The King Tutup)” de PAVIA. His deep understanding of human expressiveness greatly influenced his plastic work and, from his mastery, many vocations and theatrical careers arose, opening the space for a new form of theatre on the Balearic Islands, contrasting the predominant folklorism.

 
His book “Joc d’Escacs de papiroflèxia (Origami Chess Game)”, published by Edicions Cort, with a prologue by the historian Miquel Barceló, it is an example of PAVIA’s taste for design. Like its “Personatges PAVIA (PAVIA characters)", with poems by his daughter Rondallaire, or the PAVIA jewels "Homenatge a Gaudi (Homage to Gaudi)", which Pep Pinya, founder of the Pellaires Gallery, ordered to realize in gold and silver. Pere PAVIA was fascinated by nature. Sculptures like "Estornells (Starlings)" express the hypnotic beauty and the mutations of volumes that the flocks of birds draw in the sky of Palma de Mallorca. Some of them were made in bronze to embellish the tomb of his in-laws. Other examples as the mural “La Selva” of the artistic fund of the UIB, the painting “La Selva Binialera” that remains unfinished in the Permanent Exhibition of Sencelles and the series of drawings "Arrels humanes (Human Roots)" also show his love for nature.

In the Balearic Islands, PAVIA's work represent the evolution of artistic contemporaneity with a solid approach, from the 50's of the 20th century, to Europe's artistic avant-garde movements. Being the first bridge to establish contacts between Mallorca and the european continent, in a time that didn't support these kinds of relations at all, PAVIA showed a great ability to assimilate the aesthetic changes of the guidelines - without ever losing its social ethics, nor its playful and didactic mood, what makes him stand as an artistic and human reference, also in the XXI century.

Disseminator of PAVIA, manager of the - Permanent Exhibition: Dones PAVIA Women -

Sara Martínez Moll: rondallaire@gmail.com en YouTube: youtube/@sarasarondallaire

 

Computer graphic support of the: Mostra Permanent: Dones PAVIA - Permanent Exhibition: PAVIA Women -

Websites: perepavia.webador.es and pere-pavia.webador.es

Elisabet Salom Martínez: elisabetsalommartinez@gmail.com